Dilluns, 11 de novembre del 2013 
Mariano
Rajoy i el PP tiren endavant en la seva estratègia, que passa no pas pel
diàleg ni el pacte, sinó pel o tot o res, és a dir, per buscar el
xoc convençuts que derrotaran el sobiranisme. Una vegada aconseguit, tindrien
via lliure per donar un nou impuls a l'assimilació cultural i a la
recentralització del poder. Per gratibuixaré l'actual model autonòmic. Una bona
part del PSOE pensa el mateix o no li sembla malament.
Vistes
aquestes intencions, una derrota del sobiranisme, la no-independència per
simplificar, tindria unes conseqüències desastroses per a la societat catalana.
Suposaria retrocedir molt, potser de manera irremeiable. Fa uns dies, la
decisió de la Generalitat
valenciana de suprimir la ràdio i la televisió autonòmiques d'una tacada ens ha
donat una mostra, una més, de quina és l'actitud i la sensibilitat del PP quan es
tracta d'una llengua i una cultura diferents de la castellana. El Govern
de Rajoy es va negar a rescatar RTVV i el Govern d'Alberto
Fabra va optar pel tancament. Aquest últim va tenir, a sobre, la barra
de declarar: «No tancaré cap escola o hospital per mantenir RTVV».
Des
de la perspectiva de Catalunya, l' anomenada tercera via (o les terceres vies)
és l'opció que comportaria menys costos. Però a canvi de renunciar al dret a
decidir i a la independència, de conformar-se, si de cas, amb molt menys. Sigui
com sigui, l'existència de la tercera via depèn ineludiblement -dada clau- que
Espanya faci una oferta atractiva de pacte a Catalunya, i l'espanyolisme, com
dèiem, no està per la feina. Tot al contrari.
No
sóc dels que creuen que la independència ho solucionarà tot per art de màgia.
Encara menys d'avui a demà. Si l'anomenat procés acaba
triomfant, les coses tampoc seran senzilles, ja que la ruptura
-sobretot
considerant l'actitud del conglomerat de poders que mana a Espanya- no serà
amable. Igualment, els costos de transició d'una situació a una altra
resultaran onerosos. Suposaran molts sacrificis, es digui o no es digui. Però a
mitjà termini els catalans seran més lliures i la seva vida dependrà molt més
d'ells mateixos, és a dir, de l'encert o desencert de les seves decisions.
La
resposta espanyola preponderant està passant per alimentar la por i
l'enfrontament intern a Catalunya. Busquen que els costos de la independència
siguin percebuts com a inassumibles i molts catalans facin marxa enrere. Se
silencia, mentrestant, el preu que això comportaria. El que passaria amb una
Catalunya penedida o derrotada. Però seria estúpid no tenir-ho en compte.
Aparentment, a Oriol Junqueras no se li escapa i l'altre dia
ho va sintetitzar així: «L'única tercera via que es pot esperar del PP és la
del Canal 9». Catalunya noserà perdonada.
Convé saber-ho.
