dimarts, 15 de desembre del 2015
dimecres, 18 de novembre del 2015
MONTSERRAT VEGETACIÓ
A Montserrat, s'hi han trobat unes 1.250 plantes diferents, amb predomini de les especies
mediterrànies. L'alzinar cobreix gran part de la muntanya i sota les capçades denses de l'azina hi proliferen arbustos i lianes com al marfull, l'aladern, l'arboç o l'arítjol. A la part alta, L'alzinar s'enriqueix amb boix, mentre que al vessant nord, al peu dels cingles,els arbres caducifolis(la blada,el tell i l'avellaner) posen una nota de color a la tardor i les teixedes s'arrapen en algunes canals. La part baixa de la muntanya antigament havia estat conreada, i a partir de l'abandó del conreu s'ha cobert de brolles de romaní i pinedes de pi blanc.
Les roques també tenen una vegetació: les obagues, petits prats de seslèria i comunitats d'Orella d'os
(Ramonda myconi) i de corona de reina (Saxífraga callosa ssp.catalaunica), que a Catalunya, només es troba a Montserrat i Sant Llorens del Munt. A les codines hi pot haver petits poblaments de cargola (Erodium rupestre)
mediterrànies. L'alzinar cobreix gran part de la muntanya i sota les capçades denses de l'azina hi proliferen arbustos i lianes com al marfull, l'aladern, l'arboç o l'arítjol. A la part alta, L'alzinar s'enriqueix amb boix, mentre que al vessant nord, al peu dels cingles,els arbres caducifolis(la blada,el tell i l'avellaner) posen una nota de color a la tardor i les teixedes s'arrapen en algunes canals. La part baixa de la muntanya antigament havia estat conreada, i a partir de l'abandó del conreu s'ha cobert de brolles de romaní i pinedes de pi blanc.
Les roques també tenen una vegetació: les obagues, petits prats de seslèria i comunitats d'Orella d'os
La Fageda d'en Jordà
Saps on es la Fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
com mai mes n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar- poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia¡ Oh deslliurant presó¡
Joan Maragall
dilluns, 16 de novembre del 2015
Silvadas en el futbol Gerard Piquè
Tu vuo fa l'americano Renato Carossone
Xiulada al futbol a Gerard Piqué
Injustes i fanatisme
El futbol es esport es convivència es divertició fins que no s'entengui aixo funcionarà com esport que es per lo que ha de ser i definir ,fins i tot s'ha arribar a cometre crims com el del partit de fa uns mesos am el Deportivo...
I les bengales? aixo no es condemna com cal am justícia clar semble que no n'hi a per segons quines coses.
diumenge, 8 de novembre del 2015
Quatre retalls
Com pensen pagar el bil-lió d'euros que España deu al BCE i FMIsi just paguem els interessos
divendres, 6 de novembre del 2015
dijous, 5 de novembre del 2015
Que cal saber sobre Catalunya
Viernes, 12 de diciembre del 2014 Guillermo Martí (Sant Pol de Mar)
Hace tiempo compré un pequeño libro titulado Què cal saber de Catalunya, de Ferran Soldevila. Me llamó la atención la portada, deteriorada por el tiempo, con un diseño deficiente y pasado de moda que llevaba como fondo la senyera. Me llamó la atención porque quería leer algo sobre la historia de Catalunya que no estuviera contaminado por los viscerales tiempos actuales en torno al proceso catalán. Sinceramente, no conocía a su autor, Ferran Soldevila, un prestigioso historiador, autor entre otras muchas obras de Història de Catalunya, encargada por Cambó en 1928 y publicada en 1934. Què cal saber de Catalunya, de 244 páginas y publicado en 1968, resultó ser una pequeña gran joya, un resumen de la tierra catalana, de su lengua, su historia, su literatura, su economía y su derecho. Escrita con la boca pequeña, eran tiempos de censura, pero sin omitir nada relevante; nunca una palabra altisonante ni de rencor contra el régimen imperante y opresor, simplemente exponiendo con gran amor y pasión las virtudes (y también algunos defectos) del pueblo catalán desde un rigor académico e histórico impecable. Cuando uno termina de leer este breve ensayo siente también un fuerte aprecio por esta tierra y su gente; sin proponérselo el autor, estos textos confirman que el proceso por la soberanía de un pueblo contiene razones y fundamentos de gran contundencia. Sería una gran idea de que un editor reimprimiera esta joya. Como hizo conmigo, sacaría de dudas a muchos indecisos.
dimecres, 4 de novembre del 2015
Catalunya no sera perdonada
Dilluns, 11 de novembre del 2013 
Mariano
Rajoy i el PP tiren endavant en la seva estratègia, que passa no pas pel
diàleg ni el pacte, sinó pel o tot o res, és a dir, per buscar el
xoc convençuts que derrotaran el sobiranisme. Una vegada aconseguit, tindrien
via lliure per donar un nou impuls a l'assimilació cultural i a la
recentralització del poder. Per gratibuixaré l'actual model autonòmic. Una bona
part del PSOE pensa el mateix o no li sembla malament.
Vistes
aquestes intencions, una derrota del sobiranisme, la no-independència per
simplificar, tindria unes conseqüències desastroses per a la societat catalana.
Suposaria retrocedir molt, potser de manera irremeiable. Fa uns dies, la
decisió de la Generalitat
valenciana de suprimir la ràdio i la televisió autonòmiques d'una tacada ens ha
donat una mostra, una més, de quina és l'actitud i la sensibilitat del PP quan es
tracta d'una llengua i una cultura diferents de la castellana. El Govern
de Rajoy es va negar a rescatar RTVV i el Govern d'Alberto
Fabra va optar pel tancament. Aquest últim va tenir, a sobre, la barra
de declarar: «No tancaré cap escola o hospital per mantenir RTVV».
Des
de la perspectiva de Catalunya, l' anomenada tercera via (o les terceres vies)
és l'opció que comportaria menys costos. Però a canvi de renunciar al dret a
decidir i a la independència, de conformar-se, si de cas, amb molt menys. Sigui
com sigui, l'existència de la tercera via depèn ineludiblement -dada clau- que
Espanya faci una oferta atractiva de pacte a Catalunya, i l'espanyolisme, com
dèiem, no està per la feina. Tot al contrari.
No
sóc dels que creuen que la independència ho solucionarà tot per art de màgia.
Encara menys d'avui a demà. Si l'anomenat procés acaba
triomfant, les coses tampoc seran senzilles, ja que la ruptura
-sobretot
considerant l'actitud del conglomerat de poders que mana a Espanya- no serà
amable. Igualment, els costos de transició d'una situació a una altra
resultaran onerosos. Suposaran molts sacrificis, es digui o no es digui. Però a
mitjà termini els catalans seran més lliures i la seva vida dependrà molt més
d'ells mateixos, és a dir, de l'encert o desencert de les seves decisions.
La
resposta espanyola preponderant està passant per alimentar la por i
l'enfrontament intern a Catalunya. Busquen que els costos de la independència
siguin percebuts com a inassumibles i molts catalans facin marxa enrere. Se
silencia, mentrestant, el preu que això comportaria. El que passaria amb una
Catalunya penedida o derrotada. Però seria estúpid no tenir-ho en compte.
Aparentment, a Oriol Junqueras no se li escapa i l'altre dia
ho va sintetitzar així: «L'única tercera via que es pot esperar del PP és la
del Canal 9». Catalunya noserà perdonada.
Convé saber-ho.
diumenge, 1 de novembre del 2015
12 Sous
Avui es em
assabentat de l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó. La mort
violenta d’una persona, sempre es reprovable, però com totes les coses sempre
hi ha un “PERÒ”.
“Va arribar a acumular una gran quantitat de càrrecs públics, i la seva
gestió ha estat envoltada de nombroses polèmiques, i ha arribat a ser acusada
de manipular oposicions, de pagar despeses personals amb diner públic i de
cobrar dietes per conceptes inexistents. Al seu partit era coneguda com 'la
dona dels 12 sous'. Especialment controvertida va ser la seva decisió
d'apujar-se el sou un 13%, que va poder portar a terme amb el suport del PSOE,
el 2011” (de “El Periódico)
Economia
Retalls
Una altra economia és possible. El neoliberalisme salvatge està portant el món a la vora del col·lapse. Encara podem evitar-ho si obviem dogmatismes i velles receptes que no serveixen en un món globalitzat. Recomanat buscar i llegir Revolució Financera. En aquest blog, donem cabuda a aquells articles de tercers que entenem serveixen per recolzar les tesis que defensem, sense per això assumir autoria ni responsabilitat sobre els mateixos, que considerem propietat del seu autor.
dissabte, 31 d’octubre del 2015
Can Majó Barcelona dinar de cosins
LES MEVES ESCAPADES
El dia tres
d'octubre varem fer una trobada familiar per celebrar tres
octogenaris la sortida era a Barcelona (la capital) el punt de
trobada era en tren metro de la Generalitat clar, tots plegats som 16
de Terrassa a
Barcelona fins plaça de Catalunya, tot passeja'n pel barri gòtic
fen fotos i gaudint del espectacle ambient dels carrers les tombes
d'un convent de monges que no recordo com es diu la estàtua rupestre
d'en Berenguer-- C/ Petrixol, la catedral,El fossar de les moreres,
fins l'entrada del Born tot tira'n cap e les 7 Portes i la
Barceloneta que l'indret que teníem reservada taula per dinar al
restaurant CAN MAJÓ
i que varem gaudir d'un entrat de varietats (pica-pica) prou complert
i després un bon arròs (paella), les postres un pastis
d'aniversari, cafès, els xarrup-ets a comte de la casa bon profit i
cap a casa
dijous, 29 d’octubre del 2015
Gramatica Castellana
Diari de Mallorca 2013
Res xerra mes que les lletres
Espanyols
tocau l´esquella per que ja heu perdut la (che) per no saber que fer amb ella
hara us suprimeixen la (ll) que mai pronuncieu bé,i encara avui ressona (YË YË)
la canço d´ahir la dira igual qui l´entona pero la grafia bona ara sera amb las
dues (YY)´s
dimecres, 28 d’octubre del 2015
dimarts, 27 d’octubre del 2015
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Legalitat
El guió es va complint
amb l'exactitud que predeien els oracles.
Les peces es mouen a Catalunya amb la coneguda
obertura siciliana, i a la Moncloa
responen amb la defensa ídem, convençuts que és invencible. Per això mateix,
també és coneguda la retòrica: els catalans parlem de dret a decidir i el
Govern central respon amb la constitució com a ariet. Uns diem que Catalunya és
un subjecte polític i jurídic sobirà, i els altres asseguren que no és legítim
allò que no és legal. I així comença la batalla prevista de les paraules,
preàmbul de la guerra legal que s'acosta. Si, a més, els dos bàndols apel·len a
la "legalitat", i aquesta es presenta confrontada, és evident que
viurem temps apassionants,perquè encara que tots dos estiguin convençuts de la
victòria, ni és tan simple que Catalunya guanyi la legalitat internacional, ni
tan fàcil que Espanya impedeixi un dret democràtic brandant la legalitat
estatal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)