El guió es va complint
amb l'exactitud que predeien els oracles.
Les peces es mouen a Catalunya amb la coneguda
obertura siciliana, i a la Moncloa
responen amb la defensa ídem, convençuts que és invencible. Per això mateix,
també és coneguda la retòrica: els catalans parlem de dret a decidir i el
Govern central respon amb la constitució com a ariet. Uns diem que Catalunya és
un subjecte polític i jurídic sobirà, i els altres asseguren que no és legítim
allò que no és legal. I així comença la batalla prevista de les paraules,
preàmbul de la guerra legal que s'acosta. Si, a més, els dos bàndols apel·len a
la "legalitat", i aquesta es presenta confrontada, és evident que
viurem temps apassionants,perquè encara que tots dos estiguin convençuts de la
victòria, ni és tan simple que Catalunya guanyi la legalitat internacional, ni
tan fàcil que Espanya impedeixi un dret democràtic brandant la legalitat
estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada