Leonard Cohen

Silvadas en el futbol Gerard Piquè

                              Tu vuo fa l'americano    Renato Carossone

 Xiulada al futbol a Gerard Piqué

Injustes i fanatisme
El futbol es esport es convivència es divertició fins que no s'entengui aixo funcionarà com esport que es per lo que ha de ser i definir ,fins i tot s'ha arribar a cometre crims com el del partit de fa uns mesos am el Deportivo... 
I les bengales? aixo no es condemna com cal am justícia clar semble que no n'hi a per segons quines coses.

Quatre retalls

Com pensen pagar el bil-lió d'euros que España deu al BCE i FMIsi just paguem els interessos

No es pas el que diu Rajoy,que anem tan be, clar som a un mes de les eleccions 20 novembre

Aquí a Europa no s'integra ni maria santíssima i si no nomes cal mirar el nostre entorn

El sot- afirmant te tota la raó marca blanca del PP

Como piratear

Que cal saber sobre Catalunya

Viernes, 12 de diciembre del 2014 Guillermo Martí (Sant Pol de Mar) Hace tiempo compré un pequeño libro titulado Què cal saber de Catalunya, de Ferran Soldevila. Me llamó la atención la portada, deteriorada por el tiempo, con un diseño deficiente y pasado de moda que llevaba como fondo la senyera. Me llamó la atención porque quería leer algo sobre la historia de Catalunya que no estuviera contaminado por los viscerales tiempos actuales en torno al proceso catalán. Sinceramente, no conocía a su autor, Ferran Soldevila, un prestigioso historiador, autor entre otras muchas obras de Història de Catalunya, encargada por Cambó en 1928 y publicada en 1934. Què cal saber de Catalunya, de 244 páginas y publicado en 1968, resultó ser una pequeña gran joya, un resumen de la tierra catalana, de su lengua, su historia, su literatura, su economía y su derecho. Escrita con la boca pequeña, eran tiempos de censura, pero sin omitir nada relevante; nunca una palabra altisonante ni de rencor contra el régimen imperante y opresor, simplemente exponiendo con gran amor y pasión las virtudes (y también algunos defectos) del pueblo catalán desde un rigor académico e histórico impecable. Cuando uno termina de leer este breve ensayo siente también un fuerte aprecio por esta tierra y su gente; sin proponérselo el autor, estos textos confirman que el proceso por la soberanía de un pueblo contiene razones y fundamentos de gran contundencia. Sería una gran idea de que un editor reimprimiera esta joya. Como hizo conmigo, sacaría de dudas a muchos indecisos.

Catalunya no sera perdonada

Dilluns, 11 de novembre del 2013

Mariano Rajoy i el PP tiren endavant en la seva estratègia, que passa no pas pel diàleg ni el pacte, sinó pel o tot o res, és a dir, per buscar el xoc convençuts que derrotaran el sobiranisme. Una vegada aconseguit, tindrien via lliure per donar un nou impuls a l'assimilació cultural i a la recentralització del poder. Per gratibuixaré l'actual model autonòmic. Una bona part del PSOE pensa el mateix o no li sembla malament.

Vistes aquestes intencions, una derrota del sobiranisme, la no-independència per simplificar, tindria unes conseqüències desastroses per a la societat catalana. Suposaria retrocedir molt, potser de manera irremeiable. Fa uns dies, la decisió de la Generalitat valenciana de suprimir la ràdio i la televisió autonòmiques d'una tacada ens ha donat una mostra, una més, de quina és l'actitud i la sensibilitat del PP quan es tracta d'una llengua i una cultura diferents de la castellana. El Govern de Rajoy es va negar a rescatar RTVV i el Govern d'Alberto Fabra va optar pel tancament. Aquest últim va tenir, a sobre, la barra de declarar: «No tancaré cap escola o hospital per mantenir RTVV».

Des de la perspectiva de Catalu­nya, l' anomenada tercera via (o les terceres vies) és l'opció que comportaria menys costos. Però a canvi de renunciar al dret a decidir i a la independència, de conformar-se, si de cas, amb molt menys. Sigui com sigui, l'existència de la tercera via depèn ineludiblement -dada clau- que Espanya faci una oferta atractiva de pacte a Catalunya, i l'espanyolisme, com dèiem, no està per la feina. Tot al contrari.

No sóc dels que creuen que la independència ho solucionarà tot per art de màgia. Encara menys d'avui a demà. Si l'anomenat procés acaba triomfant, les coses tampoc seran senzilles, ja que la ruptura

-sobretot considerant l'actitud del conglomerat de poders que mana a Espanya- no serà amable. Igualment, els costos de transició d'una situació a una altra resultaran onerosos. Suposaran molts sacrificis, es digui o no es digui. Però a mitjà termini els catalans seran més lliures i la seva vida dependrà molt més d'ells mateixos, és a dir, de l'encert o desencert de les seves decisions.

La resposta espanyola preponderant està passant per alimentar la por i l'enfrontament intern a Catalunya. Busquen que els costos de la independència siguin percebuts com a inassumibles i molts catalans facin marxa enrere. Se silencia, mentrestant, el preu que això comportaria. El que passaria amb una Catalunya penedida o derrotada. Però seria estúpid no tenir-ho en compte. Aparentment, a Oriol Junqueras no se li escapa i l'altre dia ho va sintetitzar així: «L'única tercera via que es pot esperar del PP és la del Canal 9». Catalunya noserà perdonada. Convé saber-ho.

Marçal Sintes

• - Els costos de la derrota

12 Sous

Avui es em assabentat de l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó. La mort violenta d’una persona, sempre es reprovable, però com totes les coses sempre hi ha un “PERÒ”.

“Va arribar a acumular una gran quantitat de càrrecs públics, i la seva gestió ha estat envoltada de nombroses polèmiques, i ha arribat a ser acusada de manipular oposicions, de pagar despeses personals amb diner públic i de cobrar dietes per conceptes inexistents. Al seu partit era coneguda com 'la dona dels 12 sous'. Especialment controvertida va ser la seva decisió d'apujar-se el sou un 13%, que va poder portar a terme amb el suport del PSOE, el 2011” (de “El Periódico)